miércoles, 7 de julio de 2010

Programa de mà a la Sala Matilde Salvador

El tres de juliol del 2006, el metro de la ciutat de València va patir un dels accidents més terribles en la història d’aquest mitjà de transport. Quaranta-tres passatgers de la línia 1 van resultar morts i altres quaranta-set, ferits.

Quatre anys després, les víctimes i els seus familiars continuen demanant
responsabilitats per aquella tragèdia, sense que –pel moment– hagen obtés cap resposta mínimament satisfactòria per part dels gestors del metro ni de les autoritats valencianes.

Aquests fets han sigut, precisament, els que han mogut a un important nombre de treballadores i treballadors del teatre (dramaturgs, directors, actors) a muntar aquesta obra que ara presentem: Zero responsables.

No es crega, però, que ens trobem davant una obra de teatre polític o, pitjor, de teatre de circumstàncies: més enllà de la tragèdia concreta i de les històries personals generades al seu voltant, els qui integrem el col·lectiu hem volgut reflexionar amb aquesta proposta sobre el conceptes mateixos de responsabilitat i d’irresponsabilitat. O, millor: sobre les circumstàncies concretes que fan que una determinada societat, moderna i avançada com la valenciana, abdique en la pràctica de l’exercici d’un dels drets inalienables que té: l’exigència insubornable de responsabilitats cap als seus dirigents i, sobretot, cap a les seues pròpies actituds i comportaments, en situacions com l’esmentada i també en altres que podríem qualificar com de quotidianes.
Perquè d’això és del que, al capdavall, tracta aquesta obra: de les dimissions, de les concessions, que en l’exercici d’aquestes exigències de responsabilitat anem fent dia rere dia les valencianes i els valencians. Concessions i dimissions molt sovint inapreciables, però igual de greus que aquelles altres que han permés, en el cas de l’accident del metro, que es tancara la investigació de forma apressada. I que permeten, de forma anàloga, que acceptem de forma resignada situacions quotidianes que haurien de ser igualment objecte de crítica i condemna.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.